Jornades Consentidxs

 7 de Maig

 09.30h a 14.30h

 Casal Pere Quart de Sabadell

  VULL INSCRIURE’M!

PROGRAMA

9,30h Recepció de les participants.

10h Presentació de les jornades.

10,15h Inici de les ponències i debat.

1. Georgina Monge: Gènere i Coeducació.
2. Txus Morata: L’Animació Sociocultural com a metodologia per l’Educació Emocional.
3. Ulleres per esquerrans: Gènere i Educació Emocional.
4. Jaume Funes: Metodologia d’Acompanyament i Vincle. 

12h Esmorzar

12,30h Inici dels tallers

• La Coeducació: Gènere i Feminismes. (Georgina Monge i Mireia Espejo)
• El Teatre Social i les Emocions. (Majo Cordonet i Georgina Podestà)
• L’Emocionalitat i el Gènere en els equips educatius. (Ulleres per Esquerrans)
• L’Animació  Sociocultural i l’Educació Emocional. ( Txus Morata)

14,30h Cloenda

COL.LABORADORES

Georgina Monge López

Militant del col·lectiu feminista, Justa Revolta. Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, Postgraduada en Gènere i Igualtat, i Màster de Gènere i Ciutadania. Actualment treballa com a tècnica d’igualtat a l’Ajuntament de Barcelona.

Txus Morata

Doctora en Pedagogia. Professora titular de la Universitat Ramon Llull. Investigadora Principal del Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) i Directora Màster Universitari: Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull.

Amat Molero Borràs

Educador social i facilitador de processos. Membre, redactor i faicilitador del projecte d’Ulleres per Esquerrans. També treballa en l’àmbit de la prevenció de violències de gènere al Safareig, col·labora amb el CJAS, és formador i facilitador a l’Esberla i també és formador a l’Escola Lliure el Sol en temàtica de psicologia i gènere. Actualment s’està especialitzant en la facilitació des del Treball de Processos i la Mediació de conflictes.

Mariona Zamora Juan

Antropòloga social i educadora. Sòcia i cofundadora de la cooperativa de lleure viu L’Esberla on s’encarrega, dinamitza i coordina l’àmbit de formació i de dinamització i participació social. També és membre, redactora i formadora d’Ulleres per Esquerrans. Actualment s’està especialitzant en l’àmbit de polítiques públiques des d’una perspectiva de gènere i feminista.

Jaume Funes

Psicòleg, educador i periodista català. Ha treballat a l’escola i en diverses administracions, en l’atenció educativa i terapèutica, la supervisió i l’acompanyament d’equips. Especialitzat en el món dels adolescents i les seves dificultats socials. Ha estat professor i investigador en diverses universitats. El seu primer llibre va ser La nueva delincuencia infantil y juvenil (1981). Els més recents són Álex no entiende el mundo (2014) i Cal fer deures? Mares i pares que ajuden a aprendre. És col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació

PETITA EXPLICACIÓ DE TOT PLEGAT

Ens sentim atrevides a fer malabarismes, a jugar a conjugar dos conceptes molt presents en boca de moltes i a vegades tan invisibles en la pràctica. Tot i no ser expertes en acrobàcies, ens emociona dialogar i qüestionar. Ens sentim atretes a assumir el risc que implica reflexionar, sentir i repensar què és això de les emocions i el gènere.

Ens sentim envaïdes de preguntes però no busquem certeses. La intenció és oferir espais de reflexió on convisquin possibilitats i perspectives educatives per conversar. Ens preguntem si les emocions s’aprenen, si el gènere té una càrrega emocional, si entenem la coeducació com a metodologia, si les dinàmiques d’educació emocional són racionalitzades…

Ens sentim valentes d’assumir el repte d’oferir unes jornades que convidin a la construcció col·lectiva de nous sabers des del diàleg sobre uns conceptes tan definits i reiteratius en el món social i educatiu.

Ens sentim emocionades de la participació de persones expertes que facilitaran i ens acompanyaran en les I Jornades Consentixs, organitzades  l’Aula Esplai del Vallès, escola de formació en el lleure del Moviment d’Esplai del Vallès.

ALGUNES IDEES PRÈVIES

Preparar un texto para un artículo. ¿Un texto técnico? No, la técnica puede responder a la lógica objetiva asociada a la masculinidad. Un texto que escriba la emoción y atienda a una perspectiva de género. Las jornadas van de eso. Un texto que invite a la construcción de pensamiento. Nos acordamos de Michel Focault (vaya es hombre!), que nos habla de la mentira de las verdades. Nos cuenta que todas las concepciones que consideramos verdaderas, dice que no lo son, la realidad parece ser construida bajo una ideología hegemónica del contexto donde nos situemos. La ideología hegemónica que subyace en los procesos de conocimiento y de percepción de la realidad nos interesa. Nos interesa porque creemos que el conocimiento puede ser un factor de cambio social. Paulo Freire (otro hombre, qué irónico!) nos habla de partir de unx mismx, del contexto en el cual se acciona, y entonces nos cuadra que para analizar cualquier fenómeno político, social, cultural, vemos muy importante tener en cuenta la ideología hegemónica que hay detrás, que intereses subyacen a los productores de conocimiento y de pensamiento, que les mueve, des de donde lo hacen y des de donde trabajan. Lo vemos importante porque partir de la sociedad occidental patriarcal y capitalista nos condiciona a la hora de investigar, cómo también nos condiciona todas las vivencias y experiencias y creencias que nos habitan. Nos condicionan a movernos, a accionar, y a predisponernos a sentir. Nos damos cuenta también que a lo largo de toda nuestra formación, escuela, instituto, universidad, tuvimos acceso a la construcción de una realidad masculinizada, donde aprendimos todo lo que hacían los hombres: en la historia, en la ciencia, en la política, en las artes, en la cultura, en la pedagogía, en la filosofía, en la literatura, y apenas aparecían mujeres, aquellas que aparecían en los libros de texto, eran mujeres muy patriarcales que seguían el esquema de la construcción de la realidad de masculinidad dominante. Nos presentaban a las mujeres cómo esposa de o cómo locas, claro ejemplo el de Juana de Arco. Nos damos cuenta de la poca presencia de las mujeres en espacios públicos, en los textos técnicos, en los artículos de divulgación científica o pedagógica. No nacemos mujeres, devenimos mujeres, nos habla Simone de Beauvior, y esto nos hace preguntarnos ¿cómo aprendemos a ser mujer y a ser hombre? ¿Existen sólo estas dos opciones? ¿Definirse bajo una opción te determina a ser, hacer y sentir? ¿Tiene relación alguna con los modelos pedagógicos? ¿Qué modelos nos condicionan a reproducir la ideología hegemonica? ¿Qué modelos nos invitarían a deconstruir esa ideología? Estas y millones de preguntas más, nos planteamos cuando hablamos de emoción y género. Las jornadas van de eso, de plantear.

Ariadna Jara

En representació de l’AEV