Som un grup de tios cis-gènere que naixem al costat de grups i dones feministes del Vallès.
Per nosaltres, és essencial aquest vincle amb els grups feministes, per fer front als qüestionaments que nosaltres mateixos ens fem sobre la ràpida tendència a visibilitzar i reconèixer als grups de tios invisibilitzant així a les companyes.
Creiem que ens toca està en un segon pla, no ser allò més visible, ni més públic, ni més reconegut de la lluita contra l’heteropatriarcat. I és des d’aquí des d’on ens hem anat construïnt com a grup. Des de la intenció de qüestionar-nos i revisar-nos constant i quotidianament.
Sortir de la zona de confort i deixar enrere allò que és fàcil com a tios, és a dir, deixar de parlar de la masculinitat com a “allò abstracte i teòric”, i posar sobre la taula, col·lectivament, com l’exercim quotidanament i com ens en beneficiem conscient o inconscientment.
Ara bé, la nostra intenció no és quedar-nos a parlar sobre com de negativament ens afecta també als homes l’heteropatriarcat, com tampoc no és quedar-nos en: que dolents que som els homes autoflagelant-nos i “llepant-nos” les feridetes. La nostra intenció és assumir responsabilitats de posició i exercisi de poder que ocupem com a tios cis-gènere dins l’heteropatriarcat i buscar estratègies col·lectives per a revertir-ho, les quals passen bàsicament per renúncies a certs privilegis.
12,30h Inici de les Experiències i Reflexions compartides
Masculinitats des d’una perspectiva trans a càrrec de Pol Galofré
Mirades Interculturals a les Masculinitats a càrrec de Fatiha El Mouali
Treball amb grups d’homes a càrrec d’Oriol Ginés
Construcció de la Masculinitat en la petita infància a càrrec de Rosabel Albert
14h Cloenda
COL·LABORADORES
POL GALOFRÉ
És graduat en cinema i audiovisuals especialitzat en so i documental, també és activista trans i feminista.
És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans i dinamitzadors de l’Espai Trans.
Juntament amb Miguel Missé ha editat el llibre Políticas Trans – Una antología de textos desde los estudios trans norteamericanos (EGALES, 2016).
Va realitzar amb Brigitte Vasallo el projecte TransRaval en el marc de l’exposició Translocacions del Centre d’Arts Santa Mónica i Idensitat, i amb Bel Olid van realitzar el projecte Ésser Lluire pel festival Ingràvid.
També ha dirigit el curt documental Feines per gent valenta, per l’Ajuntament de Barcelona.
És docent en el Màster Gènere i Comunicació de la UAB i formador des del Col·lectiu i+ en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere amb perspectiva interseccional.
Col·labora també estretament amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
És economista de formació i dona classes en la Facultat d’Educació ( UAB).
Treballa de tècnica d’acollida en l’Ajuntament de Granollers.
Ha publicat articles en Àrab sobre immigració i ha col·laborat amb un article en el llibre guia per combatre la Islamofòbia. És especialista en Islamofòbia de gènere.
És psicòleg i Diploma d’Estudis Avançats en el Programa de Doctorat “Cognició, emoció i conflictes interpersonals” de la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat terapeuta en grups per a homes agressors i va crear i gestionar el projecte de prevenció amb homes CANVIEM-HO. Com a soci fundador de l’Associació Conexus,ha desenvolupat projectes relacionats amb la inclusió dels homes en les polítiques d’igualtat per a ajuntaments i administracions públiques de l’àmbit de la salut, la justícia, l’educació i els serveis socials, a més de formar a professionals de diferents serveis sobre masculinitats i violència de gènere. Actualment coordina el Programa d’Atenció a LGTBI, els Grups de Pares i el programa per a empreses Us Correspon.
Formen part del Grup de Desconstrucció de les Masculinitats de Sabadell, que és un grup que intenta questionar les posicions i els privilegis de la masculinitat hegemónica, i com les identifiquem i intentem transformar en les nostres quotidianitats. Molts formem part de moviments socials, col.lectius i organitzacions, i també fruit d’aquesta experiència questionem la premisa que els homes “d’esquerres” no són masclistes. Molts de nosaltres ens comencem a treballar i questionar internament en conflictes dins d’espais col.lectius, on per molt revolucionaris que siguin es va qüestionar a les companyes dones i les seves posicions. És a partir de ser al costat d’elles, i que ens guièssin i formèssin en temes de gènere (des d’allò teòric fins a la nostra quotidianitat), que decidim formar el grup. Hem tingut alts i baixos, etapes teòriques i altres més practiques coma ara, i també hem fet dinàmiques i tallers que és com treballem.
Llicenciada en Filosofia i Ciències de l’educació, especialitat Pedagogia Terapèutica i Tècnica Superior en Educació Infantil. Actualment treballa com a Directora de l’ Escola Bressol Municipal La Fontana – Districte de Gràcia, Barcelona. On s’ha dut a terme programes de sensibilització i formació en coeducació a educadors/es i mestres d’aquesta escola bressol. Així com shan elaborat i implementat un projecte de coeducació en la petita infància de 0-3 anys.
Il·lustrador i historietista en construcció. Ha sigut educador de l’Esplai Panda de Montornès del Vallès, i segueix vinculat molts anys al Moviment d’Esplais del Vallès. És formador de l’escola d’educadors i d’educadores en el temps de lleure de l’Aula d’Esplai del Vallés.
Per seguir-lo i saber molt més sobre la seva tasca: Instagram @eduvalls.artworks
ALGUNES IDEES PRÈVIES II
La construcció de les identitats individuals s’arrela profundament en com es fonamenten les identitats col·lectives. Cal dir, en aquest sentit, que el concepte d’identitat col·lectiva està subjecte a la transmissió, o imposició en alguns casos, d’una sèrie de trets culturals. La transmissió d’aquestes normes de grup configuren, en certa manera, el desenvolupament de diferents rols socials, que regulen el comportament de l’individu en funció de la seva edat, sexe, professió, estat civil, etc. Aquest procés es denomina procés de socialització.
Com a éssers socials, el procés de socialització s’erigeix com a fonamental en la construcció de la nostra identitat individual. Com hem comentat anteriorment, aquest procès porta associades una sèrie de concepcions preestablertes que edifiquen els rols socials que reproduïm. El desenvolupament d’aquest rols no és unitària cada individu els configura i transforma, però dins dels paràmetres establerts dins la societat on es duen a terme.
I durant aquest procés d’identificació, quines són les nostres referències per a desenvolupar el rol masculí?
Els nostres avis, tiets, pares; els professors, mestres i companys de classe; els escriptors, esportistes, actors i models que apareixen als mitjans de comunicació . Tota a aquesta sèrie d’ídols ens donen aquesta imatge del que ha de ser allò masculí, de les identitats masculines. Però n’hi ha d’altres?
És per això que volem parlar dels nens i dels adolescents, no utilitzant un gènere ara ambigu, no sent políticament incorrectes, sinó específics en el gènere com a identitat, amb vocació de desconstruir aquesta identitat i construir-la de nou, sense saber ben bé en què. I aquí és on ens aturem. Com podem construir una masculinitat que no reprodueixi tots els errors del passat? Cal deconstruir-la abans com argumenta Coral Herrera? Cap a on s’ha de construir? Cap a la feminitat? Quina feminitat? S’ha de pensar de nou, com en un full en blanc? Mantindríem així una masculinitat dicotòmica? Són moltes les preguntes, i el cert és que la masculinitat no ha estat mai plantejada fins avui, fins que el feminisme l’ha qüestionat, fins a que en certs petits cercles, s’ha cregut necessari donar la llibertat als nens i als adolescents de decidir com volen ser, com han de ser els homes del demà. No és tasca fàcil. Hauran de desenvolupar un rol basat en la renuncia als seus privilegis. I es pot construir alguna cosa sota la renuncia? Com prendran consciència? I si la prenen, seran capaços de superar els sentiment de culpa que en molts casos envaeix als homes amb la crítica feminista? Quin grau de responsabilitat suposa? L’exigència és molta i a vegades podem pensar que no és justa quan els adults no podem estar satisfets i satisfetes del món que deixem, però es fa difícil no tenir l’esperança de que les noves generacions ens corregeixin. Potser cal deseducar-se abans, com diria Chomsky. Doncs, d’això es tracta tot plegat, d’aprendre i d’educar-se, no?
David de la Fuente i Pau Alcalde
PETITA EXPLICACIÓ DE TOT PLEGAT II
Ens sentim atrevides a fer malabarismes, a jugar a conjugar dos conceptes molt presents en boca de moltes i a vegades tan invisibles en la pràctica. Tot i no ser expertes en acrobàcies, ens emociona dialogar i qüestionar. Ens sentim atretes a assumir el risc que implica reflexionar, sentir i repensar què és això de les emocions i el gènere.
Ens sentim envaïdes de preguntes però no busquem certeses. La intenció és oferir espais de reflexió on convisquin possibilitats i perspectives educatives per conversar. Ens preguntem si les emocions s’aprenen, si el gènere té una càrrega emocional, si entenem la coeducació com a metodologia, si les dinàmiques d’educació emocional són racionalitzades…
Ens sentim valentes d’assumir el repte d’oferir unes jornades que convidin a la construcció col·lectiva de nous sabers des del diàleg sobre uns conceptes tan definits i reiteratius en el món social i educatiu.
Ara arriben les segones jornades i ja estem parlant de masculinitat. Pot ser que el patriarcat ens estigui empenyent amb la seva mà negre a acabar, com sempre, parlant dels homes? És una forma un altre cop, d’invisibilització de la dona? Estem repetint de nou els mateixos patrons?
En tot cas, ens sentim emocionades de la participació de persones expertes que ens ajudaran a respondre aquestes i altres preguntes i facilitaran i ens acompanyaran en les II Jornades Consentixs, organitzades per l’Aula Esplai del Vallès, escola de formació en el lleure del Moviment d’Esplai del Vallès.
Il·lustració Eduard Valls Vivas (Instagram @eduvalls.artwork)
